nnn

DIVENDRES 21 D'OCTUBRE

Avui parlaré sobre els camps d'aplicació de la psicologia, on destacaré la psicologia de l'educació, la psicologia laboral i la psicologia clínica. 
També abarcaré temes com la diferència entre un psicòleg o un psiquiatra i altres especialitats d'un psicòleg, com el terreny de l'emergència o el del forense.  

CAMPS D’APLICACIÓ DE LA PSICOLOGIA

PSICOLOGIA DE L’EDUCACIÓ

La psicologia de l’educació cobra una importància en l’educació: docents i pedagogs han de considerar aspectes tan importants com la motivació, els interessos, les expectatives i necessitats dels estudiants.

PSICOLOGIA LABORAL

També coneguda com a psicologia del treball i de les organitzacions o organitzacional, te per objectiu l’estudi i l’optimització del comportament de l’esser humà en les organitzacions, fonamentalment professionals. 

PSICOLOGIA CLINICA

S’ocupa de la investigació de les funcions mentals de les persones que pateixen sofriment.

DIFERENCIA ENTRE UN PSICOLEG I UN PSIQUIATRA 

El psicòleg no es dedica de manera directa a la cura de la salut mental ni a la prevenció de danys. El psiquiatra, en canvi, es la branca de la medicina que s’ocupa de la prevenció de danys a la salut mental, a l’impuls d’activitats i estils de vida saludables i a la recuperació o curació dels trastorns mentals.    

EL títol professional de psicòleg no es equiparable amb el de metge, i per tant les disposicions legals i ètiques no  contemplen, en línies generals, que els psicòlegs prescriguin fàrmacs de manera auxiliar al tractament psicològic estricte. Es per això que en els tractaments de trastorns mes greus, com l’esquizofrènia, el psicòleg ha de treballar amb el psiquiatre, el qual farà el diagnòstic del problema del pacient.    

ALTRES ESPECIALITATS

Emergències: es dediquen a qualsevol tema relacionat amb l’àmbit d’urgències, els desastres, les catàstrofes... No només ajuden als pacients, sinó que també quasi tota la seva feina la realitzen amb els familiars d’aquests.  

Forense: es dediquen a qualsevol tema relacionat amb acusacions, informes a jutges i advocats i testimoniatge en jutjats sobre temes determinats.

A part del tema dels camps de l'aplicació de la psicologia parlaré sobre l'article treballat aquesta setmana. 

ARTICLE: "HOWARD GARDNER, EL HOMBRE QUE VA A REVOLUCIONAR LA ENSEÑANZA".

Howard Gardner es un psicòleg americà que va qüestionar la noció tradicional d'intel.ligencia afirmant que l'ésser huma no te una sola capacitat que es pugui anomenar amb aquest terme, sino que conte intel.ligencies multipes. Cada persona te mes desenvolupada una d'elles.   


Afirma dient: "Los psicologos no se ponen de acuerdo sobre què entienden por inteligencia. Para muchos, solo existe un tipo que es la escolar. Pero los humanos hemos desarrollado distintos tipus":Lingüística, Lógico-matemática, Musical,Espacial, Naturalista, Interpersonal, Intrapersonal. 

Gardner estudia també el lideratge, com es forma aquest i la seva relació amb les modes a traves de la comunicació. 

Aquest, no esta d'acord amb el coeficient intel·lectual, ja que els CI et classifiquen de per vida.

ARTICLE: " ROBOTS INTELIGENTES CAPACES DE PENSAR, APRENDER Y DECIDIR". 

Aquest article ens parla d'un grup de científics japonesos que han disenyat uns robots intel.ligents capaços de pensar, aprendre i decidir. 

Osamu Hasegawa, profesor asociat en l'Instutut de Tecnologia de Tokio, va ser l'encarregat de disenyar un sistema que permet a un robot humanoide conèixer el seu entorn i resoldre els problemes als que s'enfrentarà. 

Aquests robots tenen una "red neuronal incremental auto-organizados", que els permet acumular i utilitzar el coneixement per deduir com portar a terme diverses activitats. 

Al igual que passa amb els humans, poden demanar ajuda cada vegada que s'enfrenten a una tarea superior a les seves capacitats.

També poden ignorar el soroll, es a dir, tota aquella informació que podria confondre'ls. 

Per la seva part, el robot utilitza internet per emmagatzenar l'informació nova. 

Aquest article em recorda a la pel.lícula "Yo, robot". Aquest estudi pertany a la psicologia cognitiva. 

CARL GUSTAV

Aquesta setmana s'ha presentat a classe Carl Gustav. 

Aquest neix el 1875 a Kesswil, Suiza. 

forma part d'una familia de procedencia alemanya i molt religiosa, ja que el seu pare era pastor luterà. 

A mesura que anava creixent, decepcionava més el tema de la religió. 

Durant la seva adolescència va ser aficionat a la literatura filosòfica, concretament de Nietzsche. A causa de falta de recursos econòmics, va estudiar medicina, especialitzan't-se en psiquiatría. 

Influenciat per Freud, utilitza la psicología de la Histeria i del somni.Dins d'aquest context, crea la seva teoria psicològica, d'associar paraules. 

Ell diu que el cervell humà es divideix en col.lectiu i personal. 

El personal es cada cosa que fem cadascú que ens diferència un dels altres. També es diferència a causa dels diferents traumes, per exemple. 

En canvi, el cervell col.lectiu, són aquelles coses que tots fem per igual, que no ens diferència un dels altres.

        PEL.LÍCULA ANALITZADA: LA CLASSE.

En la part analitzada aquesta setmana, podem veure els alumnes interrupmpeixen de forma continua e impertinent la classe. Sovint, ho fan de manera innecessària. 

Després de que el tutor tingui junta amb altres professor, tenen una forta discusió alguns dels alumnes, ja que a aquesta reunió van assistir les dues delegades de la classe. 

Aquestes, al començar la classe expliquen als altres companys el que es va dir, sobretot subratllen que van criticar de forma negativa a Suleiman. 

Aquest s'enfada i marcha de classe, quasi amb violència entre els copanys i el seu tutor. 

Després d'això, el professor perd els nervis dient "golfes" a les delegades, ja que no haurien de parlar de coses inncesàries o no certes. 

El comportament del seu tutor es totalment entendible, ja que sone persones difícils i d'alguna manera habia d'explotar els sentiments dels professors que porten molt de temps aguantant aquest comportament impertinent. 


Ell intenta fer les classes mes practiques, d'una forma que ells no es cansin i puguin participar tots. 
Aquest ensenya formes educades de parlar i els hi va dient els errors, pero al final, tothom explotem reaccionant. 
Despres el primer moment de la pel.licula, m'estava preguntant quan arribaria el moment en que els professor exploten. 

DIVENDRES 14 D'OCTUBRE

LA PSICOLOGIA DE LA FORMA

Cher Von Ehrenfels, s’havia adonat que les qualitats d’una figura s’afegeixen a les dels elements que la formaven.

Diversos anys mes tard, Wertheimer, en col·laboració amb Koffka i Kohler, continuen l’estudi de la percepció pel mateix camí que el seu predecessor i van mes lluny que ell.

Aquests, treballen sobre el “moviment aparent” i donant lloc a la teoria del “fenomen Phi” . Aquest fenomen es una il·lusió òptica del nostre cervell que fa percebre moviment continu on hi ha una successió d’imatges.

S'oposen totalment a l'elementalisme, afirmen que " un conjunt, una figura o una totalitat són més que la suma de les parts". 

Segons aquests teòrics, segons la ment de cadascú podem veure una cosa o un altra. 

Per exemple, en aquesta foto es poden veure dues figures o dues cares, depen com es miri i depen la perspectiva de cadascú. 

EL PSICOANÀLISI

Sigmund Freud, és el creador de la psicoanàlisi, un dels sistemes psicològics que més han arrelat en la nostra cultura, tenint una forta influència en l'art, el cinema i, fins i tot, en el llenguatge quotidià.

L'únic representant no és aquest psiquiatra, sinó que també podem parlar d'Aldert i Jung.

Charcot, el seu psicòleg i mestre francès, que aplicava la hipnosi com a mètode terapèutica per tractar malalts d'histèria.

Freud va aprendre d'aquest. 

Freud, a partir d'aquest, estava convençut que hi ha una part de nosaltres que no controlem, la part subconscient.

Podem trobar una pel.lícula en la que Freud es protagonista, la titulada: Freud,pasión secreta (1962).

Aquest film ens parla dels primers esforços que va fer Freud per a que acceptaren les seves teories. 
http://www.youtube.com/watch?v=Wtgnx3GsDd8 

ARTICLE: "BEBÉS DE 15 MESES CON SENTIDO DE LA JUSTÍCIA"

Aquest article ens parla de les lleis de Gestalt, on aquestes diuen que els nens que tenen un sentit de la justícia tan elevat, són després els que comparteixen les seves joguines preferides. 

Un grup de científics de l'Universitat de Washington, liderat per Jessica Sommerville, una experta en el desenvolupament infantil, van analitzar a 47 bebés (al voltant dels 15 mesos de vida), que veien 2 videos curts. 

En un apareixía una persona amb una tassa de galetes que es repartia de forma desigual. 

En la segona, l'experiment fou el mateix pero amb una gerra de llet. 

La conclusió d'aquest experiment va ser que: "miraban más cuando uno de los recipientes contenía más cantidad de galletas o leche que otros". 

Parlarem d'una altra pel·lícula del 2008, titulada: "La Ola". Aquest film, si que tracta d'una experimentació psicològica. 
Consisteix en experimentar amb uns nois i noies les diverses maneres de comportar-se, que tenen. Trobem que ho fan amb nois de fora i nois del mateix lloc.  

ARTICLE: "EL INFINITO COSTE DE NO INVERTIR EN SALUD MENTAL"

Parlem de la crisi presupuestaria, pero els serveis de salut mental es poden deixar a un costat i parlar nomes d'emergències en aquest camp? 

Aquelles persones denominades "secundaries" no es poden deixar a un costat, ja que necessiten atenció indispensable, integració social per a no ser una emergència. 

DIVENDRES 7 D'OCTUBRE

PART TEÒRICA
Aquesta setmana hem treballat la Psicologia com a ciència.

Wundt (1832-1920).

 Aquest psicòleg aclara que la psicofísica es convertirà en psicofisiologia.
Veiem clarament en Wundt l'ambigua posició de la psicologia d'aquesta época: les influències filosòfiques van determinar el seu introspeccionisme. L'introspeccionisme vol dir reflexionar sobre un mateix i explicar al teu psicòleg el que estás veient/sentint.






Parlem també del conductisme, que és una de les grans corrents de la psicologia. En aquest terreny destaca el rus Pavlov.
Realitza descobriments sobre els reflexos condicionats. Aquest investigador, experimentant amb gossos, va descobrir que la salivació que produïa en ells la vista de la carn podia ser produïda també per un senyal que hagués aparegut, durant un cert temps, simultàniament amb l'aliment.

                                                         

En aquesta imatge es pot veure 

clarament l'experiment d'aquest

investigador. 

      

                                             







J.B. Watson, que declarava que la psicologia havia d'atenir-se a l'estudi de les reaccions objectivament observables que un organisme executra en resposta als estímuls, igualment observables, del medi.












ARTICLES
Hem treballat l'article: La invasión de los "amortales", on ens parla de persones que no pensen en la mort, viuen simplement el present.
La sociòloga Claire Holloweel aclara: "Hemos asumido que la única manera de divertirse que tiene una persona adulta es hacer las mismas cosas que hacía cuando era más joven. Si no es así, eres un muermo".

La "amortalitat" no és només de persones adultes, sinó que podem trobar també amortals joves, com Mark Zuckerberg, el fundador de Facebook, o Lance Armstrong, ciclista.

La característica principal d'aquestes persones es que tenen tanta por a la decadència física i a la mort que la ignoren. Això no es cap tipus de problema.

Suzanne Moore, columnista del Daily Mail, es escéptica. "Nunca nos hemos preocupado tanto por envejecer y nos han preocupado tan poco nuestros mayores..."
" Aceptar la vejez no es malo. Significa apreciar la sabiduría que has sido acumulando y sentirse cómodo con tus arrugas. Y los amortales con frecuencia se vuelven depresivos y se enfadan cuando se ven obligados a afrontar la realidad".



EXPOSICIÓ ORAL (Lidia Torrent)
Aquesta setmana s'ha presentar a l'aula Viktor Emil Frankl, neuròlog i psiquiàtra austriac.
Va ser el fundador de la Logoterapia.
Va escriure el llibre: El hombre en busca de sentido, on explica l'experiència d'un camp de concentració desde el punt de vista d'un psiquiatra.

Per part de la Logoteràpia, ens diu que si realment es vol, es pot tirar endavant. Psicoterapia que proposa que la voluntat dels sentits és una emoció primària de l'ésser humà.

"La vida exige a todo individuo una contribución y depende del individuo descubrir en que consiste" o " Si no está en tus manos cambiar una situación  que te produce dolor, siempre podrás escoger la actitud con la que afrontes ese sufrimiento", són les principals franses de Frankl.






PEL.LÍCULA: LA CLASSE
Continuem analitzant aquesta gran pel.lícula psicològica.
Les diferents actituds i cultures s'enfrenten a l'aula. El comportament d'aquests adolescents entre 14 i 16 anys,   es veu reflectit quan François, el profesor de llengua francesa i tutor, els hi parla de temes delicats com la homosexualitat, on la majoria dels alumnes reaccionen d'una manera sorprenent.

2008: Nominada al Oscar: Mejor pel.lícula de parla no anglesa.
2008: Festival de Cannes: Palma de Oro.
2009: Nominada als Goyes: Millor pel.lícula europea.

No es depressió, es síndrome de Ulisses.

Aquesta setmana s’ha exposat a classe el trastorn psicològic Síndrome d’Ulisses, també conegut com a síndrome de l’immigrant.

Però, que es un síndrome? Un conjunt de signes i símptomes causats per una mateixa malaltia.

Els primers exemples de síndrome com a terme mèdic van ser utilitzats en el segle II per Galeno, molt important en el mon de la medicina.

Però, per que rep aquest nom? el Dr. Joseba Achotegui va decidir posar-li aquest nom degut a que els símptomes eren semblants als que presentaven els nàufrags en La Odissea, atribuïda a Homero.

La Odissea es un poema èpic grec composats per 24 cants, que narren la torna d’Ulisses (heroi grec) a la illa d’Itaca despres de la guerra de Troya. Va trigar en tornar vint anys en tornar.

Tornant al Dr. Joseba Achotegui, psiquiatra del SAPPIR (Servei d’Atenció Psicopatològica i Psicosocial a Immigrants i refugiats) i professor titular a l’ Universitat de Barcelona, assegura que a España poden haver aproximadament uns 800.000 afectats per aquest trastorn psicològics o malaltia psicològica.

Els símptomes d’aquest síndrome son las soledat, ja que una vegada que una persona arriba a un país que no es el seu es troba amb un panorama totalment diferent.

El sentiment de fracàs, ja que pensen que desprès de tan esforç no podran progressar en el mercat i no podran aconseguir treball.

Viuen situacions molt dures i de terror, com per exemple, la lluita per la supervivència. La seva preocupació principal  es on menjar, on poder treballar... I tot això per aconseguir que la seva família a l’altre punt del mon pugui sobreviure.

Varem parlar també d’altres malalties psicològiques com el síndrome de Peter Pan o el síndrome de Munchaussen.  

El síndrome de Peter Pan ha estat acceptada la psicologia popular des de la publicació del llibre, l’any 1983, titulat The Peter Pan Syndrome: Men Who Have Never Grow Up (“ La síndrome de Peter Pan: la persona que no creix mai”), escrit pel Dr. Dan Kiley. Aquest síndrome, com ja diu el títol de l’obra, es caracteritzà per la negació a créixer que sofreixen els pacients.   

En canvi, el síndrome de Munchaussen es un síndrome molt conegut en el camp de la medicina. El pacient pensa que te alguna malaltia o trastorn i s’inventa malalties per tal de ser vist per un especialista.

A continuació podem veure un documental amb explicació corresponent al Síndrome d’Ulisses.   

http://www.youtube.com/watch?v=OfIK1vMcSTQ 

ELS ANTECEDENTS DE LA PSICOLOGIA CIENTIFICA

CONSIDERANCIONS PREVIES

Els antecedents de la psicologia científica solen centrar-se en tres àrees de coneixement:

.La filosofia: concentrats en els seus temes d’estudi.

.Les ciències naturals: aportacions derivades de la física, la fisiologia i la biologia. La biologia aportarà temes com el sistema nerviós o les idees de l’evolucionisme experimental, temes decisis per entendre la psicologia experimental, per exemple, o la psicologia animal, on podem trobar l’etologia.

Dintre d’aquest trobem a Konrad Lorenz, etòleg molt important per l’estudi de la conducta animal. 

.Medicina: particularment la psiquiatria, que influirà en la psicologia clínica, i en la psicoanàlisi.

ELS ANTECEDENTS FILOSOFICS

Les primeres reflexions filosòfiques van córrer a càrrec de filòsofs.

Plató, per exemple, va ser un gran psicòleg.  

Etimològicament  “psicologia” vol dir “ciència de l’anima”; encunyat per Philipp Melanchton al segle XVI, encara que va ser Wolff qui va fer popular el terme.

LA INFLUENCIA DEL RACIONALISME

El racionalisme es una teoria filosòfica que te l’origen en el pensament de Descartes. No va suposar la superació del pensament religiós,sinó tot el contrari, la noció de Deu va ser molt important en els sistemes filosòfics racionalistes.

Descartes valorava per sobre de tot la raó (la raó es l’instrument adequat per a la construcció de les teories i el descobriment de lleis).      

Segons Descartes, els animals no tenen anima, son purs cossos i es conceben com a simples autòmats.  

Descartes introdueix el mecanicisme per donar compte de la conducta animal. Diu que els homes tenen també reflexos i instints, però el mes important de la seva conducta s’escapa al determinisme i el mecanicisme doncs descansa en la seva ment racional.

LA INFLUENCIA EMPIRISTA

Els empiristes eren filòsofs que avancen molt en el tema de la psicologia.

Tesi principal de l’empirisme: tot coneixement prové dels sentits, de manera que no existeixen les idees innates. Els sentits no ofereixen sensacions, i aquestes es transformen en idees gracies als principis de l’associació: similitud, contigüitat i contrast.  

Altres tesi empiristes que influiran en la psicologia: Hedonisme psicològic, associacionisme, racionalisme, empirisme.

LA POSICIO KANTIANA

Kant (1724-1804) va intentar superar el racionalisme i l’empirise. Va creure que hi ha principis no empírics de la ment (hi han lleis que no s’aprenen, ja están a la ment). 

ELS ANTECEDENTS DE LES CIENCIES NATURALS

 LA INFLUENCIA DE LA BIOLOGIA

Aportacions mes importants:

a)      L’aplicació del mètode experimental als assumptes humans.

b)      Els descobriments en la investigació sobre el sistema nerviós.

c)       Les idees biològiques de les teories evolucionistes.

Podem destacar aportacions practiques i aportacions teòriques.

Com a practiques, cal destacar a Weber (1795-1878), Fecher i Muller. Aquest últim per primera vegada empren el mètode experimental per al estudi de problemes de la psicologia científica.

Com a aportacions teòriques, destaquem Claude Bernard (1913-1978). El seu mètode va ser utilitzat per Weber en l’estudi dels sentits i dels llindars discriminatius en la percepció.

Helmholtz: es el fisiolged influït per Bernard. Ivenstiga el moment que triga el dolor que et fas en arribar al cervell.

LA INFLUENCIA DE LA MEDICINA                                                                                                                    La medicina va influir clarament en el psicoanàlisi.

El concepte de malaltia mental ha sofert importants canvis:

Per exemple, els grecs ho van entendre com una alteració del mecanisme homeostàtic( alguna part del cos no estava be).   

L’edat mitjana va oferir una concepció demoníaca (les malalties com possessions del diable).   

Al segle XVII Willis i Sydenham comencen a donar-li un tractament modern. Ja al finals del segle XVIII la noció de malaltia nerviosa comença a ser substituïda per la “neurosi”, cosa que permet demostrar que no es un canvi físic en l’individu, sinó de la ment.

Aquesta setmana, treballant el TOC!

Aquesta setmana dintre del temari de psicologia i sociologia hem treballat varis punts:
- Els antecedents a la psicologia científica.
- Article: Howard Robard Hughes, Ingeniero aeronáutico y empresario; un millonario neurótico.
- Exposició Oral: El Síndrome de Ulises.

Abans de començar a parlar dels antecedents a la psicologia científica, m'agradaria fer cinc cèntims sobre l'article que ens parla de Howard Robard Hughes.
Aquest article ens parla del TOC (Transtorn obsessiu compulsiu).
Diu que aquest transtorn obliga a Hughes a realitzar una serie de rituals, com comprobar varies vegades si una porta estava tancada o funcionaba correctament una línia de telèfon.
També repetía la mateixa frase varies vegades a qualsevol persona, encara que els que parlaven amb ell ja sabien del què parlava.

Parlem doncs  d'un trastorn pertanyent al grup dels desordres de l'ansietat, com l'agrofòbia o la fòbia social.

Entre els persontges famosos que han tingut aquest "transtorn", podem destacar a Charles Darwin, Albert Einstein, e Imamanuel Kant.

Altres podrien ser Michael Jackson, Jack Nicholson o el futbolista David Beckam.

Dintre d'aquest article, varem destacar una película, "El aviador", on es dramatitiça la biografia de Howard Hughes.

Narra la seva vida desde la década de 1920 fins la década de 1940, época en que Hughes dirigia i produia les seves propies pel.lícules en Hollywood i també pilotava els seus propis prototips aéris.

Com a experiència personal, cal que destaqui que es un transtorn bastant interessant.

De vegades ens trobem amb situacions en la vida quotidiana on trobem persones que tenen algún transtorn com el TOC, on els agradaria saber quin es el seu nom i quines son les seves principals característiques.

Treballar articles com aquest es bastant útil i sobretot adequat.

A continuació penjo un link on es parla sobre el transtorn.
http://www.youtube.com/watch?v=oGYYpOk_Mnk