CONSIDERANCIONS PREVIES
Els antecedents de la psicologia científica solen centrar-se en tres àrees de coneixement:
.La filosofia: concentrats en els seus temes d’estudi.
.Les ciències naturals: aportacions derivades de la física, la fisiologia i la biologia. La biologia aportarà temes com el sistema nerviós o les idees de l’evolucionisme experimental, temes decisis per entendre la psicologia experimental, per exemple, o la psicologia animal, on podem trobar l’etologia.
Dintre d’aquest trobem a Konrad Lorenz, etòleg molt important per l’estudi de la conducta animal.
.Medicina: particularment la psiquiatria, que influirà en la psicologia clínica, i en la psicoanàlisi.
ELS ANTECEDENTS FILOSOFICS
Les primeres reflexions filosòfiques van córrer a càrrec de filòsofs.
Plató, per exemple, va ser un gran psicòleg.
Etimològicament “psicologia” vol dir “ciència de l’anima”; encunyat per Philipp Melanchton al segle XVI, encara que va ser Wolff qui va fer popular el terme.
LA INFLUENCIA DEL RACIONALISME
El racionalisme es una teoria filosòfica que te l’origen en el pensament de Descartes. No va suposar la superació del pensament religiós,sinó tot el contrari, la noció de Deu va ser molt important en els sistemes filosòfics racionalistes.
Descartes valorava per sobre de tot la raó (la raó es l’instrument adequat per a la construcció de les teories i el descobriment de lleis).
Segons Descartes, els animals no tenen anima, son purs cossos i es conceben com a simples autòmats.
Descartes introdueix el mecanicisme per donar compte de la conducta animal. Diu que els homes tenen també reflexos i instints, però el mes important de la seva conducta s’escapa al determinisme i el mecanicisme doncs descansa en la seva ment racional.
LA INFLUENCIA EMPIRISTA
Els empiristes eren filòsofs que avancen molt en el tema de la psicologia.
Tesi principal de l’empirisme: tot coneixement prové dels sentits, de manera que no existeixen les idees innates. Els sentits no ofereixen sensacions, i aquestes es transformen en idees gracies als principis de l’associació: similitud, contigüitat i contrast.
Altres tesi empiristes que influiran en la psicologia: Hedonisme psicològic, associacionisme, racionalisme, empirisme.
LA POSICIO KANTIANA
Kant (1724-1804) va intentar superar el racionalisme i l’empirise. Va creure que hi ha principis no empírics de la ment (hi han lleis que no s’aprenen, ja están a la ment).
ELS ANTECEDENTS DE LES CIENCIES NATURALS
Aportacions mes importants:
a) L’aplicació del mètode experimental als assumptes humans.
b) Els descobriments en la investigació sobre el sistema nerviós.
c) Les idees biològiques de les teories evolucionistes.
Podem destacar aportacions practiques i aportacions teòriques.
Com a practiques, cal destacar a Weber (1795-1878), Fecher i Muller. Aquest últim per primera vegada empren el mètode experimental per al estudi de problemes de la psicologia científica.
Com a aportacions teòriques, destaquem Claude Bernard (1913-1978). El seu mètode va ser utilitzat per Weber en l’estudi dels sentits i dels llindars discriminatius en la percepció.
Helmholtz: es el fisiolged influït per Bernard. Ivenstiga el moment que triga el dolor que et fas en arribar al cervell.
LA INFLUENCIA DE LA MEDICINA La medicina va influir clarament en el psicoanàlisi.
El concepte de malaltia mental ha sofert importants canvis:
Per exemple, els grecs ho van entendre com una alteració del mecanisme homeostàtic( alguna part del cos no estava be).
L’edat mitjana va oferir una concepció demoníaca (les malalties com possessions del diable).
Al segle XVII Willis i Sydenham comencen a donar-li un tractament modern. Ja al finals del segle XVIII la noció de malaltia nerviosa comença a ser substituïda per la “neurosi”, cosa que permet demostrar que no es un canvi físic en l’individu, sinó de la ment.
No hay comentarios:
Publicar un comentario