No es depressió, es síndrome de Ulisses.

Aquesta setmana s’ha exposat a classe el trastorn psicològic Síndrome d’Ulisses, també conegut com a síndrome de l’immigrant.

Però, que es un síndrome? Un conjunt de signes i símptomes causats per una mateixa malaltia.

Els primers exemples de síndrome com a terme mèdic van ser utilitzats en el segle II per Galeno, molt important en el mon de la medicina.

Però, per que rep aquest nom? el Dr. Joseba Achotegui va decidir posar-li aquest nom degut a que els símptomes eren semblants als que presentaven els nàufrags en La Odissea, atribuïda a Homero.

La Odissea es un poema èpic grec composats per 24 cants, que narren la torna d’Ulisses (heroi grec) a la illa d’Itaca despres de la guerra de Troya. Va trigar en tornar vint anys en tornar.

Tornant al Dr. Joseba Achotegui, psiquiatra del SAPPIR (Servei d’Atenció Psicopatològica i Psicosocial a Immigrants i refugiats) i professor titular a l’ Universitat de Barcelona, assegura que a España poden haver aproximadament uns 800.000 afectats per aquest trastorn psicològics o malaltia psicològica.

Els símptomes d’aquest síndrome son las soledat, ja que una vegada que una persona arriba a un país que no es el seu es troba amb un panorama totalment diferent.

El sentiment de fracàs, ja que pensen que desprès de tan esforç no podran progressar en el mercat i no podran aconseguir treball.

Viuen situacions molt dures i de terror, com per exemple, la lluita per la supervivència. La seva preocupació principal  es on menjar, on poder treballar... I tot això per aconseguir que la seva família a l’altre punt del mon pugui sobreviure.

Varem parlar també d’altres malalties psicològiques com el síndrome de Peter Pan o el síndrome de Munchaussen.  

El síndrome de Peter Pan ha estat acceptada la psicologia popular des de la publicació del llibre, l’any 1983, titulat The Peter Pan Syndrome: Men Who Have Never Grow Up (“ La síndrome de Peter Pan: la persona que no creix mai”), escrit pel Dr. Dan Kiley. Aquest síndrome, com ja diu el títol de l’obra, es caracteritzà per la negació a créixer que sofreixen els pacients.   

En canvi, el síndrome de Munchaussen es un síndrome molt conegut en el camp de la medicina. El pacient pensa que te alguna malaltia o trastorn i s’inventa malalties per tal de ser vist per un especialista.

A continuació podem veure un documental amb explicació corresponent al Síndrome d’Ulisses.   

http://www.youtube.com/watch?v=OfIK1vMcSTQ 

ELS ANTECEDENTS DE LA PSICOLOGIA CIENTIFICA

CONSIDERANCIONS PREVIES

Els antecedents de la psicologia científica solen centrar-se en tres àrees de coneixement:

.La filosofia: concentrats en els seus temes d’estudi.

.Les ciències naturals: aportacions derivades de la física, la fisiologia i la biologia. La biologia aportarà temes com el sistema nerviós o les idees de l’evolucionisme experimental, temes decisis per entendre la psicologia experimental, per exemple, o la psicologia animal, on podem trobar l’etologia.

Dintre d’aquest trobem a Konrad Lorenz, etòleg molt important per l’estudi de la conducta animal. 

.Medicina: particularment la psiquiatria, que influirà en la psicologia clínica, i en la psicoanàlisi.

ELS ANTECEDENTS FILOSOFICS

Les primeres reflexions filosòfiques van córrer a càrrec de filòsofs.

Plató, per exemple, va ser un gran psicòleg.  

Etimològicament  “psicologia” vol dir “ciència de l’anima”; encunyat per Philipp Melanchton al segle XVI, encara que va ser Wolff qui va fer popular el terme.

LA INFLUENCIA DEL RACIONALISME

El racionalisme es una teoria filosòfica que te l’origen en el pensament de Descartes. No va suposar la superació del pensament religiós,sinó tot el contrari, la noció de Deu va ser molt important en els sistemes filosòfics racionalistes.

Descartes valorava per sobre de tot la raó (la raó es l’instrument adequat per a la construcció de les teories i el descobriment de lleis).      

Segons Descartes, els animals no tenen anima, son purs cossos i es conceben com a simples autòmats.  

Descartes introdueix el mecanicisme per donar compte de la conducta animal. Diu que els homes tenen també reflexos i instints, però el mes important de la seva conducta s’escapa al determinisme i el mecanicisme doncs descansa en la seva ment racional.

LA INFLUENCIA EMPIRISTA

Els empiristes eren filòsofs que avancen molt en el tema de la psicologia.

Tesi principal de l’empirisme: tot coneixement prové dels sentits, de manera que no existeixen les idees innates. Els sentits no ofereixen sensacions, i aquestes es transformen en idees gracies als principis de l’associació: similitud, contigüitat i contrast.  

Altres tesi empiristes que influiran en la psicologia: Hedonisme psicològic, associacionisme, racionalisme, empirisme.

LA POSICIO KANTIANA

Kant (1724-1804) va intentar superar el racionalisme i l’empirise. Va creure que hi ha principis no empírics de la ment (hi han lleis que no s’aprenen, ja están a la ment). 

ELS ANTECEDENTS DE LES CIENCIES NATURALS

 LA INFLUENCIA DE LA BIOLOGIA

Aportacions mes importants:

a)      L’aplicació del mètode experimental als assumptes humans.

b)      Els descobriments en la investigació sobre el sistema nerviós.

c)       Les idees biològiques de les teories evolucionistes.

Podem destacar aportacions practiques i aportacions teòriques.

Com a practiques, cal destacar a Weber (1795-1878), Fecher i Muller. Aquest últim per primera vegada empren el mètode experimental per al estudi de problemes de la psicologia científica.

Com a aportacions teòriques, destaquem Claude Bernard (1913-1978). El seu mètode va ser utilitzat per Weber en l’estudi dels sentits i dels llindars discriminatius en la percepció.

Helmholtz: es el fisiolged influït per Bernard. Ivenstiga el moment que triga el dolor que et fas en arribar al cervell.

LA INFLUENCIA DE LA MEDICINA                                                                                                                    La medicina va influir clarament en el psicoanàlisi.

El concepte de malaltia mental ha sofert importants canvis:

Per exemple, els grecs ho van entendre com una alteració del mecanisme homeostàtic( alguna part del cos no estava be).   

L’edat mitjana va oferir una concepció demoníaca (les malalties com possessions del diable).   

Al segle XVII Willis i Sydenham comencen a donar-li un tractament modern. Ja al finals del segle XVIII la noció de malaltia nerviosa comença a ser substituïda per la “neurosi”, cosa que permet demostrar que no es un canvi físic en l’individu, sinó de la ment.

Aquesta setmana, treballant el TOC!

Aquesta setmana dintre del temari de psicologia i sociologia hem treballat varis punts:
- Els antecedents a la psicologia científica.
- Article: Howard Robard Hughes, Ingeniero aeronáutico y empresario; un millonario neurótico.
- Exposició Oral: El Síndrome de Ulises.

Abans de començar a parlar dels antecedents a la psicologia científica, m'agradaria fer cinc cèntims sobre l'article que ens parla de Howard Robard Hughes.
Aquest article ens parla del TOC (Transtorn obsessiu compulsiu).
Diu que aquest transtorn obliga a Hughes a realitzar una serie de rituals, com comprobar varies vegades si una porta estava tancada o funcionaba correctament una línia de telèfon.
També repetía la mateixa frase varies vegades a qualsevol persona, encara que els que parlaven amb ell ja sabien del què parlava.

Parlem doncs  d'un trastorn pertanyent al grup dels desordres de l'ansietat, com l'agrofòbia o la fòbia social.

Entre els persontges famosos que han tingut aquest "transtorn", podem destacar a Charles Darwin, Albert Einstein, e Imamanuel Kant.

Altres podrien ser Michael Jackson, Jack Nicholson o el futbolista David Beckam.

Dintre d'aquest article, varem destacar una película, "El aviador", on es dramatitiça la biografia de Howard Hughes.

Narra la seva vida desde la década de 1920 fins la década de 1940, época en que Hughes dirigia i produia les seves propies pel.lícules en Hollywood i també pilotava els seus propis prototips aéris.

Com a experiència personal, cal que destaqui que es un transtorn bastant interessant.

De vegades ens trobem amb situacions en la vida quotidiana on trobem persones que tenen algún transtorn com el TOC, on els agradaria saber quin es el seu nom i quines son les seves principals característiques.

Treballar articles com aquest es bastant útil i sobretot adequat.

A continuació penjo un link on es parla sobre el transtorn.
http://www.youtube.com/watch?v=oGYYpOk_Mnk 

BENVINGUTS!

Estem a l'aula d'informatica dedicant una part del nostre temps en el blog, on publicarem notices, articles, informes... tot relacionat amb la psicologia i la sociologia.
Esperem que us agradi.